null null títol null Autor null Matèria null admin@example.com https://joanmascaro.uib.cat/greenstone/bdeo?l=ca Biblioteca Digital d'Estudis Orientals Joan Mascaró i Fornés Biblioteca Digital d'Estudis Orientals Joan Mascaró i Fornés
-fs

Autoria:

Data:

Nota:

Editor:

ISBN:

Matèries en català:

Matèries en anglès:

- p. -

Ver registro completo
Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biography Education -- Aims and objectives Munar Munar, Margalida Abstract not available La idea d'educació en l'obra de Joan Mascaró i Fornés : resum biogràfic i selecció de textos 1 <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> La_idea_educacio.pdf Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Científic Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biografia Educació -- Finalitats i objectius 61 La_idea_.dir La_idea_educacio.pdf 1997 0 '. 84-7632-337-9 92397672 La_idea_educacio.pdf PDF 1 La_idea_.dir Yoga Psychology and philosophy Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 Mut Garcia, Joan Miguel [eng] In today's world any dimension of peace is linked to processes of change and individual, social and structural transformations which are implicit when we move from a non- violence culture to a culture of peace. After having researched in the culture of peace and non-violence, Joan Mascaro gives us the opportunity to deepen in the subject from a personalized and humanist perspective with ideas to approach a kind of pedagogy for hope. Mascaro´s contributions enable the implementation of the culture of peace as he is so influenced by novecentista ideas, sources of cultural renovation with pedagogical and educational vocation based on the intervention. It is from this stage that Mascaro increases the hope of living a better world inspired by education. This hope in education, together with his personal background and spiritual research, reinforces his beliefs in the fact that this change starts in oneself and the selfknowledge one has. Joan Mascaro has not a lot of bibliographical sources as he did not publish much although letters lectures and speeches on the radio can be studiedÇ Joan Mascaro wanted to move from the eastern sense into the oriental mind in a deep sense. Mascaro talks about spirituality as an expert in oriental culture as it is reflected on the depth of his words and the use of concepts from the oriental philosophy. Joan Mascaro´s works had pedagogical ideas despite his work did not propose explicitly a concept in education or pedagogy. His idea of education goes beyond academic horizons. According to Mascaro´s ideas, the education is based on human beings and inner consciousness. The spirituality which is Mascaró ´s fundamental pedagogical principle begins in oneself knowledge and the growth of his consciousness. The way a person is educated has to go through his inner being stage. Therefore nobody can be educated as each one is self-educated. Education and spirituality are personal experiences. El ioga de Joan Mascaró i Fornés 1 <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> TesiDoctoral_MutGarciaJoanMiquel.pdf Universitat de les Illes Balears Ioga Psicologia--Filosofia Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 570 TesiDoct/oral_Mut.dir TesiDoctoral_MutGarciaJoanMiquel.pdf 2016 0 Universitat de les Illes Balears Departament de Filosofia --- http://hdl.handle.net/11201/2518 6064731 TesiDoctoral_MutGarciaJoanMiquel.pdf PDF 1 TesiDoct/oral_Mut.dir Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biography Education -- Aims and objectives López, Gonçal (coordinador) Mas, Antoni (coordinador) Abstract not available Joan Mascaró i Fornés : 1897-1987 1 <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> Joan_Mascaro_Fornes.pdf Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Científic Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biografia Educació -- Finalitats i objectius 290 Joan_Mas.dir Joan_Mascaro_Fornes.pdf 1997 0 JOAN MASCARÓ i FORNÉS 84-7632-336-0 490809489 Joan_Mascaro_Fornes.pdf PDF 1 Joan_Mas.dir Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biography Maimó i Vadell, Joan La digitalització d'aquest llibre i la seva posada a disposició del públic ha estat possible gràcies a la gentilesa dels fills de l'autor, Joan B. Maimó i Vadell, els quals varen autoritzar a la Universitat de les Illes Balears a incorporar aquesta obra a la "Biblioteca Digital d'Estudis Orientals Joan Mascaró i Fornés" Joan Mascaró i Fornés : els múltiples espais de la saviesa 1 <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> JoanMascaro_MultiplesEspaisSaviesa.pdf Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Científic Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 -- Biografia 131 JoanMasc.dir JoanMascaro_MultiplesEspaisSaviesa.pdf 1990 0 Joan Mascaró í Fornés. ISBN: 84-7632-087-6 DL: PM-542-1990 155936864 JoanMascaro_MultiplesEspaisSaviesa.pdf PDF 1 JoanMasc.dir Education Nonviolence Spirituality Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 Calafat i Matas, Margalida [cat] En els nostres dies qualsevol dimensió de la pau es troba lligada a processos de canvi i de transformació individuals, socials i estructurals implícits en el traspàs d’una cultura de violència a una cultura de pau. Després de tot un ampli recorregut bibliogràfic sobre el tema de la cultura de pau i de no violència, Joan Mascaró, ens dóna l’oportunitat d’aprofundir des d’una perspectiva personalista i humanista, amb idees valuoses per abordar una pedagogia per a l’esperança. Les seves aportacions es troben en el terreny de l’espiritualitat necessària per fer possible la implementació de la cultura de pau. Mascaró beu de les fons de l’ideari noucentista, de les fonts de la renovació cultural amb vocació pedagògica i educadora basada en la intervenció. És a partir d’aquí que Mascaró augmenta l’esperança de viure un món millor inspirat en l’educació. Aquesta esperança en l’educació, juntament al seu bagatge personal i a la recerca espiritual, fan que solidifiqui el convenciment personal del fet que el canvi ha de partir d’un mateix i que, el coneixement d’un mateix, és el coneixement cabdal. A l’hora de plantejar la recerca sobre l’obra de Joan Mascaró, se’ns presenta la dificultat de les fonts. Mascaró va publicar poc, tot i que a la seva vida va produir molt més, en forma de cartes, conferències, intervencions en la ràdio, etc. Joan Mascaró va voler traslladar el sentit oriental a la mentalitat occidental i ho va fer de forma profunda, amb la qual cosa la seva producció va ser molta més de la que va acabar publicant. L’autor parla del tema de l’espiritualitat amb la capacitat d’un expert en cultura oriental. Ho demostra en la profunditat de les seves paraules i en l’ús d’alguns dels conceptes provinents de la filosofia oriental, als quals una persona no formada en aquesta filosofia no podria abastar. Mascaró tenia un ideari pedagògic tot i que la intenció de la seva obra no fos proposar de forma explícita un concepte d’educació, ni tampoc fer cap tractat de pedagogia. La idea d’educació de la qual parla Mascaró és amplia i va molt més enllà de l’academicisme. Per ell l’educació s’ha de fonamentar essencialment en l’home i en la seva interioritat. El saber bàsic i fonamental per a l’autor és el coneixement d’un mateix i el creixement de la pròpia consciència. L’espiritualitat que parteix del coneixement d’un mateix i és completa forjant allò que considera valuós a partir de l’amor.. L’espiritualitat en l’obra de Mascaró és un principi pedagògic fonamental. El camí de la formació de la persona ha de passar necessàriament per la interioritat. Aleshores ningú pot ser educat sinó que cada un s’educa. L’educació com l’espiritualitat és vivència personal. [spa] En nuestros días cualquier dimensión de la paz se encuentra ligada a procesos de cambio y de transformación individuales, sociales y estructurales implícitos en el traspaso de una cultura de violencia a una cultura de paz. Después de un amplio recorrido sobre el tema de la cultura de paz y no violencia, Joan Mascaró nos da la oportunidad de profundizar desde una perspectiva personalista y humanista con ideas para abordar una pedagogía para la esperanza. Sus aportaciones se encuentran en el terreno de la espiritualidad necesaria para hacer posible la implementación de la cultura de paz. Mascaró bebe de las fuentes del ideario novecentista, de las fuentes de la renovación cultural con vocación pedagógica y educadora basada en la intervención. Es a partir de aquí que Mascaró aumenta la esperanza de vivir un mundo mejor inspirado en la educación. Esta esperanza en la educación, junta a su bagaje personal y a la investigación espiritual, hacen que solidifique el convencimiento personal del hecho que el cambio tiene que partir de uno mismo y que, el conocimiento de uno mismo, es el conocimiento capital. A la hora de plantear la investigación sobre la obra de Joan Mascaró, se nos presenta la dificultad de las fuentes. Mascaró publicó poco, a pesar de que en su vida produjo mucho más, en forma de cartas, conferencias, intervenciones en la radio, etc. Joan Mascaró quiso trasladar el sentido oriental a la mentalidad occidental y lo hizo de forma profunda. Mascaró habla del tema de la espiritualidad con la capacidad de un experto en cultura oriental. Lo demuestra en la profundidad de sus palabras y en el uso de algunos de los conceptos provenientes de la filosofía oriental, a los cuales una persona no formada en esta filosofía no podría alcanzar. Joan Mascaró tenía un ideario pedagógico a pesar de que la intención de su obra no fuera proponer de forma explícita un concepto de educación, ni tampoco hacer ningún tratado de pedagogía. La idea de educación de la cual habla Mascaró es amplía y va mucho más allá del academicismo. Para él la educación se tiene que fundamentar esencialmente en el hombre y en su interioridad. El saber básico y fundamental para el autor es el conocimiento de una mismo y el crecimiento de la propia conciencia. La espiritualidad que parte del conocimiento de uno mismo y se completa forjando aquello que considera valioso desde el amor. La espiritualidad en la obra de Mascaró es un principio pedagógico fundamental. El camino de la formación de la persona tiene que pasar necesariamente por la interioridad. Entonces nadie puede ser educado sino que cada uno se educa a sí mismo. La educación como la espiritualidad es vivencia personal. [eng] In today´s world any dimension of peace is linked to processes of change and individual, social and structural transformations which are implicit when we move from a non- violence culture to a culture of peace. After having researched in the culture of peace and non-violence, Joan Mascaro gives us the opportunity to deepen in the subject from a personalized and humanist perspective with ideas to approach a kind of pedagogy for hope. Mascaro´s contributions enable the implementation of the culture of peace as he is so influenced by novecentista ideas, sources of cultural renovation with pedagogical and educational vocation based on the intervention. It is from this stage that Mascaro increases the hope of living a better world inspired by education. This hope in education, together with his personal background and spiritual research, reinforces his beliefs in the fact that this change starts in oneself and the self-knowledge one has. Joan Mascaro has not a lot of bibliographical sources as he did not publish much although letters lectures and speeches on the radio can be studied. Joan Mascaro wanted to move from the eastern sense into the oriental mind in a deep sense. Mascaro talks about spirituality as an expert in oriental culture as it is reflected on the depth of his words and the use of concepts from the oriental philosophy. Joan Mascaro´s works had pedagogical ideas despite his work did not propose explicitly a concept in education or pedagogy. His idea of education goes beyond academic horizons. According to Mascaro´s ideas, the education is based on human beings and inner consciousness. The spirituality which is Mascaró´s fundamental pedagogical principle begins in oneself knowledge and the growth of his consciousness. The way a person is educated has to go through his inner being stage. Therefore nobody can be educated as each one is self-educated. Education and spirituality are personal experiences. El pensament pedagògic a l'obra de Joan Mascaró i Fornés 1 <img src='interfaces/default/images/ipdf.gif' border='0'/> TesiDoctoral_CalafatMatasMargalida.pdf Universitat de les Illes Balears Educació per a la pau i la no violència Vies de creixement personal Cultura de pau Espiritualitat Mascaró i Fornés, Joan 1897-1987 558 TesiDoct.dir TesiDoctoral_CalafatMatasMargalida.pdf 2003 0 TESI DOCTORAL 2016 http://hdl.handle.net/11201/148673 12871064 TesiDoctoral_CalafatMatasMargalida.pdf PDF 1 TesiDoct.dir <h2>Bibliografia sobre Joan Mascaró i Fornés</h2> Avui, 19 de març, fa just trenta-tres anys del samadhi de Joan Mascaró i Fornés. Aquell dia, a Comberton, un llogaret de Cambridge, el primer mallorquí nascut per contemplar-lo, va viure l'instant en què cos i ànima prenen camins divergents. Fins llavors i —pens— de llavors ençà, ningú més, que jo conegui, no ha gaudit d'aquesta joia, un present que, per ventura, només aconsegueixen aquells qui han seguit el Gītā i l’han convertit en la seva guia. En els seus bellíssims «Records», apareguts al seu llibre pòstum La Creació de la Fe, Mascaró reflexiona sobre la seva infantesa, viscuda al «lloc més bell de la terra». Es reconeix privilegiat per la sort de tot el que l'ha envoltat, però, al mateix temps, es queixa amb tristor de no haver trobat encara un motiu de vida. Nogensmenys, sortosament, no es torbarà a arribar-li. En un no res, un condeixeble li passa una traducció castellana del Bhagavad Gītā. Malgrat els defectes del text —possiblement conceptuals—, en comprèn ben bé l’esperit. Llavors, tot canvià. Com no podia ser d’una altra manera, l’estel del Gītā feu que la seva vida fos un avatar constant, i l’ocupà devers una cinquantena d’anys: els que van des de la joventut, viscuda a Mallorca els anys previs a la Gran Guerra, fins a la maduresa, que arriba —amb la seva pròpia contribució— als esperançats anys seixanta. Al llarg d’aquest mig segle, Mascaró ha d’esquivar un munt de guerres: dues de mundials, la d’Àfrica —on el karma li estalvia una immolació absurda— i l’altra, la d’Espanya, que ell rebutja i concep d’«incivil». No esdevé pas gratuït, el seu lliurament a l’himne que brolla d’una batalla —Kurukshetra—, durant la guerra dels Bharattas, que és el Bhagavad Gītā (‘Poema del Senyor’). A la Introducció al cant XI —«La visió de la forma de l’univers»— en la traducció directa al català, Mascaró ho deixa ben clar: «[...] la major part dels set-cents versicles del poema, distribuïts en divuit cants, tants com dies durà la batalla, és un diàleg entre Arjuna i el seu mestre i amic Krishna. Arjuna no vol lluitar: sent la tristesa de la “nit obscura de l’ànima”. Però el mestre li mostra la necessitat de la lluita, ensenyant-li el camí gloriós de la victòria, i li va explicant els misteris de l’ànima i de l’univers». Hom no albira, d’entrada, cap camí gloriós de la victòria en allò que l’historiador britànic John Erik Hobsbawm ha definit com «la guerra dels trenta-un anys», car comporta el període comprès entre el començament de la contesa del 14 i l’armistici del Tercer Reich. Mascaró ho afronta amb l’estudi i formació a Mallorca i Anglaterra, el mestratge a Sri Lanka i Barcelona, i la seva tasca traductora i creadora de bell nou a la Gran Bretanya. Moltes mudances, potser, per qui cerca amb delit descobrir «els misteris de l’ànima i l’univers». El savi, místic i, alhora, pagès i compatriota, emperò, ja fa temps que perfila la seva drecera de joia. Allà on va se’n porta el Gītā. Ha esdevingut ja —sosté Òscar Pujol— «el seu Gītā». Des de mitjan 1935, quan surt a Mallorca i Barcelona —com abans apuntàvem— la traducció catalana del cant XI , fins al 1973, en publicar-se a Penguin Classics la traducció anglesa del Dhammapada, Mascaró recopila, ensenya i traspua a l’anglès els principis de l’espiritualitat índia. D’entrada, com habitua a succeir a l’acadèmia, suscita comentaris de tota mena. Aviat, però, el 12 de desembre del 1938, des d’Uttarayan —el seu asram de Santiniketan—, Rabindranath Tagore li escriu i tanca les controvèrsies. Empro les paraules d’Elisabeth Abeyà, traductora del traductor: «Estimat professor, Sovint he llegit dels versions dels Upanishads traduïdes a l’anglès per erudits que són filòlegs, però que no tenen l’encant de la captació immediata de la realitat expressada als textos originals. D’altra banda, al nostre país han aparegut en aquesta època tan sofisticada intèrprets que amb la seva erudita insensibilitat no han tingut escrúpols de forçar les paraules dels nostres amics poetes profetes per conformar-les als models metafísics de la nostra pròpia lògica. Han desproveït les paraules vives de la seva veu, les visions lluminoses de la seva llum. Les ments dels nostres rishis eren senzilles, com les dels infants en la sublimitat de la seva saviesa, però als qui engabiaren els seus pensaments i en retallaren les naturals contradiccions que testimonien el seu valor vivent, s’envelliren: enduriren la seva delicadesa del seu estil espiritual per convertir-les en callositats tradicionals. »I aquestes són les raons per les quals us estic agraït per la vostra traducció que per fortuna no és estrictament literal i per tant més pròxima a la veritat, i que és feta amb un esperit just i amb un llenguatge sensible que ha captat d’aquestes sublims paraules la veu interior que va més enllà dels límits de les paraules». Silenci. Les Llànties de foc que el seu amic Francesc de Borja Moll va treure a la llum en l’anglès original (1958) recullen versicles dels texts sagrats (els Vedes, la Bíblia, el Corà, el Dhammapada, la Bhagavad Gītā, el Tao Te Ching) i el sentir de diverses veus, de pensadors, poetes, profetes, ioguis, sants i ments de totes les creences. Tot permet arribar on l’anima i l’univers es fan tot un. Com el color blanc a l’infinit, o l’horitzó, on tot es dilueix. William Radice, deixeble i poeta (per aquest ordre) agraeix a sa mare, Betty —vinculada al grup editorial de més difusió de llengua anglesa— que hagi fet possible que aquells himàlaies de l’ànima penetrin en l’ideari personal de gairebé tothom del nostre entorn geogràfic i econòmic. És la transmissió dels valors, del pensament, del sentiment, de la poesia índia, dels referents espirituals hindús, el que aconsegueix trametre Joan Mascaró i que es reflecteix en travessar el llindar d’aquesta esfera aliena que cap manifestació colonial o imperial no ha aconseguir absorbir. D’això, com del samadhi, només en frueixen els grans mestres. <img width="427" height="232" id="Imagen 1" src="/greenstone/sites/bdeo/collect/bibliografiaJoanMascaro/images/image001.jpg">   Jaya Gurudeva (‘Llarga vida al mestre’) esbossa l’eminent sanscritista Òscar Pujol, que és qui millor ha recollit el relleu mascaronià en el seguiment del Gītā. El cap cot i els braços estesos cap als peus del guru. Amb aquests mots sànscrits, George Harrison tanca la seva missiva a qui l’ha ajudat a entendre el camí envers el nirvana i, sota la inspiració del Tao Te King, escriu, per a ell, «The inner light»: Arrive without travelling / See without looking / Do all without doing (arribar sense viatjar / veure sense mirar / fer sense fer) La literatura, l’harmonia, la poesia, la bellesa... Heus aquí la musicalitat que fa veure que es transcorre pel bon camí. Oscar Wilde ho sintetitza en un aforisme ben celebrat: «Aquil·les és més actual que Wellington». De bell nou, les solucions als dilemes, a les paradoxes, a les guerres. El Gītā com a referent; als versicles 31 i 32 del cant segon, Lord Krishna diu: «Pensa també en el teu deure i no dubtis. No hi ha glòria més gran per un guerrer que lluitar en una guerra justa». «Hi ha una guerra que obre les portes del cel, Arjuna! Feliços els guerrers el destí dels quals és lluitar en aquesta guerra». Tot i amb això, Mascaró sembla identificar-se més amb el que expressa una de les respostes que, al darrer cant, el 18 (versicles 1 i 20), Krishna dona a la pregunta d’Arjuna: «Parla’m, Krishna, de l’essència de la renunciació i de l’essència de l’abandó». «Quan hom veu l’Eternitat en les coses que passen, i l’Infinit en les coses finites, té un coneixement pur».   A les seves dues darreres dècades, els setanta i els vuitanta, l’avatar es relaxa. Mascaró n’és conscient. Sap que la seva curolla d’il·luminar-nos amb els càntics sànscrits i pali ha tocat mare. Tot i que les llànties preserven caliu, comença l’hora d’emetre les seves màximes nodrides del misticisme llargament paït. The Retreat, el cottage on habita, és efectivament un refugi de pau. Allà rep, conversa, hipnotitza... William Radice descriu el seu asram/ el vihara/ la seva «capella», i el/la fa viure:   «Ca teva és encara un lloc veritablement tranquil. Les antigues parets gruixades l’aïllen del brogit de les carreteres; però la casa i l’estudi eren un refugi en alguna cosa més que en un sentit físic. Per aprofundir en els textos que estudiaves i traduïes, per desenvolupar els teus pensaments i reflexions més interiors, per establir una xarxa d’amistat amb els grans poetes i pensadors del passat, construïres un refugi dins tu mateix. Era la teva calma interior la que jo escoltava al teu estudi; i la que encara se pot sentir, encara que hagis partit físicament». Anys després, en morir Kathleen May Mascaró, ell mateix es reafirma: «Que ho era d’evocadora la descripció de l’estudi d’en Joan per a tots aquells que recordam la casa, la manera en què es mesclaven perfectament l’aura d’en Joan i les arts de mestressa de na Kathleen, on una pella cuinada per ella o una botella de Rioja oberta per ell semblaven el soma dels déus i les xemeneies que ella encenia en cada habitació pareixien com un sagrat homagni!». Efectivament. Qui tinguérem la fortuna d’entrar-hi no podrem oblidar mai l’alè de pau, meditació, potser de nirvana. El lloc adient per emplenar seixanta-set quaderns amb reflexions, pensaments i cites, aforismes concisos, perfectes, que, entre la dona i el deixeble, s’encarreguen de donar forma per transmetre’ls com a llegat, com a testament. Així, The Creation of Faith esdevé la segona cara, alhora íntima, del que havien estat les primerenques llànties de foc.   & & & & &   «[...] i jo l’estimava perquè era bona persona i parlava dolç». Escriu Jordi Griera, fill del seu l’amic coral Rafel. No som gaires els illencs vius que tinguérem el privilegi de veure i sentir Joan, i encara menys després del traspàs de tres persones que més han contribuït de tot cor a fer conèixer la seva persona i el seu llegat. Són el seu biògraf Joan Maimó i Vadell, autor del volum Joan Mascaró i Fornés. El múltiples espais de la saviesa (UIB, Palma, 1990), l’investigador Gregori Mir i Mayol, recopilador de Correspondència de Joan Mascaró, 1930-1986 (2 volums, Editorial Moll, Mallorca, 1986) i editor de diversos texts i pròlegs de Mascaró, sota el títol de Diàlegs amb l’Índia (Proa, Barcelona, 2001) i (el pare) Joan Francesc March i Ques, amb qui mantingué una entranyable i exquisida correspondència, publicada com a Cartes d’un mestre a un amic (El Tall, Palma, 1993). Amb la por de deixar algun nom sense esmentar, els qui restam aquí —Caterina Vaquer, Antònia Quetglas, Joan Alós, Elisabet Abeyà, Xavier Margais, Francesc Moll i qui signa aquest escrit—, com també a Catalunya, Jordi Griera, tenim l’immens goig de mantenir encesa la torxa i, sempre amb la joia que representa, fer presents els seus valors, el seu missatge, la seva fe. Venturosament, la nova generació de «mascaronians» (com ara Antoni Mas, Francesc Vicens, Sebastià Alzamora, Andreu Sansó, Margalida Munar, Joan Mut, Margalida Calafat, Sílvia Ventanyol i segurament un bon etcètera) garanteix sobradament des de les diverses perspectives d’estudi que el seu mestratge romandrà viu els temps vinents. Una bona manera de fer-ho palès és la iniciativa de l’equip de digitalització de la biblioteca Joan Mascaró i Fornés, lliurada per Joan Maimó i Caterina Vaquer i Gregori Mir a la Universitat de les Illes Balears, que, sota la direcció de Miquel Pastor i Eduardo del Valle, comença el procés per posar a l’abast les eines per conèixer millor l’obra i la persona del nostre compatriota. En aquest sentit, la UIB prossegueix amb fermesa les manifestacions de reconeixement de la persona de Joan Mascaró, a qui, a proposta del Departament de Llengua i Literatura Catalana, en Junta de Govern de l’11 de juny de 1983, va atorgar la màxima distinció, en nomenar-lo doctor honoris causa. Fou el tercer mallorquí que va rebre aquesta distinció, després de Guillem Colom i Francesc de Borja Moll. La malaltia i defunció el dia de Sant Josep de 1987 n’impediren la investidura, que tingué lloc el dia 5 de setembre de 1997 a l’església parroquial de Santa Margalida. No debades, aquell any era alhora el del centenari del seu naixement i es complien els primers deu anys del seu òbit. Amb la iniciativa del Dr. Antoni Mas i Fornés, ell mateix i qui escriu aquestes línies coordinaren el volum Joan Mascaró i Fornés (1897-1987), la presentació del qual a la sala d’actes de la Banca March concloïa diverses activitats —com ara la investidura del filòsof català Raimon Panikkar— dedicat a la seva persona. Aquella institució financera, la UIB, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Santa Margalida contribuïren conjuntament al seu èxit. Per cloure, i ja en l’espai més íntim, he de dir que la meva vida personal i professional s’ha vist clarament impactada per la trobada amb Joan Mascaró. Anava jo darrere una feina a les universitats britàniques quan el vaig anar a veure per primera vegada a Comberton. Fou al començament de l’any 1978. Durant dos anys i mig, mentre exercí com a lector d’espanyol i català a la Universitat de Leeds, vaig gaudir de l’avinentesa de fer-li mitja dotzena de visites. Ens veiérem també a Palma, durant la seva darrera estada a l’illa, per Pasqua de 1979. Amb ell present, vaig començar la carrera docent, primer a Leeds i després, a partir de 1986, a la UIB. Aquests quaranta anys vinculats a la vida acadèmica poc he fet amb tant de gust com tractar d’assimilar les claus del seu mestratge —mirar als ulls, parlar suau i amb entusiasme, somriure, il·lusionar...— i, amb l’amor que lliurava el seu esperit, provar d’inculcar-lo a les tasques docents que he tingut la sort de fer. Per fortuna meva, des de fa gairebé vint anys, el seu retrat, fet pel seu bon amic Joan Maimó, vetlla el meu racó de feines a l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos del campus de la UIB. El seu record i reconeixement han estat constants, com també el plaer de participar activament amb l’antic alumne i ara col·lega Antoni Mas en les diverses conferències arreu de Mallorca i, especialment, en els actes d’homenatge que li vàrem retre els anys 1997 i 2017. És, en conseqüència, tot un gust cloure el meu pas per la UIB signant aquestes ratlles, que, a través de les noves tecnologies, han de permetre conèixer més bé i estimar més aquell pagès de Santa Margalida que tant va treballar per posar llum i pau en el món.                                                                                                                                        Gonçal Artur López Nadal                                                                                             Son Comparet, Son Servera, 19 de març de 2020 logo_home.jpg logo_collection.png Bibliografia sobre Joan Mascaró i Fornés Titols Autor Text complet Paraula clau Any de publicació text Title Source dc.Creator _labelCreator_ _labelDate_ _labelTitle_ Paraula clau {"name":"dc.Title","label":"Title","tooltip":"dc.Title: A name given to the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Creator","label":"Creator","tooltip":"dc.Creator: An entity primarily responsible for making the content of the resource.","type":"text"}, {"name":"dc.Description","label":"Description","tooltip":"dc.Description: An account of the content of the resource.","type":"text"} Text complet _textdocument_ null null null null null null null null null null null null null null null null null null null títol null Autor null Matèria null eduard.delvalle@uib.es true 5 lucene bibliografiaJoanMascaro gdbm 1698152670 1698152545 /greenstone/sites/bdeo/collect/bibliografiaJoanMascaro untidy